Fotografia (feta de l'escorça de l'arbre que neix davant la sortida del bar de la Facultat) que ens convida a una breu, però enfàtica reflexió, sobre la paradoxa que us vull plantejar: Com és que des de un Macro podem arribar a contemplar un Micro?
Aquí deixo obert el meu plantejament sobre la meva concepció d'un micropaisatge d'allò visual.
Per la meva part diré, i potser em fico de peus a la galleda, que són dos conceptes antònims, però alhora sinònims, quasi germans de la mateixa sang; aquesta reflexió us la vull mostrar gràficament mitjançant aquesta fotografia que he realitzat com a prova de que allò que és totalment distant i oposat, pot convergir i fluctuar en una mateixa direcció, així doncs, provocant un resultat comú, però al mateix temps ambigu.
No hay comentarios:
Publicar un comentario