Mostrando entradas con la etiqueta Paisatge. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Paisatge. Mostrar todas las entradas

7.12.10

Zehar #66 y #67, "Sobre la complejidad" y "Paisajes Ciegos"

Muy interesantes en lo que respecta a la asignatura los dos últimos números de la revista Zehar (gratuita y descargable una versión pdf desde la web).

El número 66, "Sobre la complejidad", es una aproximación a la complejidad desde la ciencia, la práctica artística y la reflexión.

El número 67, "Paisajes Ciegos", ofrece diversos artículos y un interesante CD en los que el paisaje sonoro juega un papel protagonista. Este número es relevante para el contenido de la asignatura no únicamente por su atención al paisaje sonoro sino también por su particular inclusión del micropaisaje dentro del amplio concepto de paisaje.

10.10.09

Exercici 2: Microinstal·lació

Microinstal·lació feta a partir de la posta en escena d'un despertador clàssic i d'una pedra oradada pel pas del temps sota la influència de les corrents marítimes sobre un paviment de formigó banyat per herbes que han aconseguit emergir d'aquest.

Amb aquesta imatge, vull fer una reflexió sobre temes diversos de la última classe: per un cantó és una reflexió sobre el temps, i el que pot succeïr en el seu transcurs, de com tot es va denigrant en la seva vida, com pot perèixer, i com tot i ficant barreres, la natura sempre aconsegueix imposar-se, amb el temps, resorgint de les seves cendres. Per un altre cantó, lligo el temps i la seva relativitat amb el món dels somnis, representat pel despertador, i com aquest ens desperta i ens roba del nostre subconscient tornant-nos de nou conscients.

Així doncs, amb dos temes totalment diferents he pogut trobar una connexió mitjançant un tema que tampoc té res a veure: el que planteja l'exercici. Les connexions que el caos explica...

5.10.09

Treball1: Micropaisatge

Georgina Contel


Camps inabastables per als ulls humans que intenten controlar-ho tot.



4.10.09

3.10.09

Exercici 1: Micropaisatge


Fotografia (feta de l'escorça de l'arbre que neix davant la sortida del bar de la Facultat) que ens convida a una breu, però enfàtica reflexió, sobre la paradoxa que us vull plantejar: Com és que des de un Macro podem arribar a contemplar un Micro?

Aquí deixo obert el meu plantejament sobre la meva concepció d'un micropaisatge d'allò visual.

Per la meva part diré, i potser em fico de peus a la galleda, que són dos conceptes antònims, però alhora sinònims, quasi germans de la mateixa sang; aquesta reflexió us la vull mostrar gràficament mitjançant aquesta fotografia que he realitzat com a prova de que allò que és totalment distant i oposat, pot convergir i fluctuar en una mateixa direcció, així doncs, provocant un resultat comú, però al mateix temps ambigu.