Una teoría divertida sobre como cambiar la actitud de las personas.
http://www.youtube.com/watch?v=2lXh2n0aPyw
http://www.youtube.com/watch?v=cbEKAwCoCKw&feature=related
http://www.youtube.com/watch?v=zSiHjMU-MUo&feature=related
24.1.10
20.1.10
Zona de CONTROL
MAPIFICACIÓN
Mapa de cámaras de videovigilancia que graban la via pública del districto de Ciutat Vella (Raval, Gótic y Born)
Mapa de cámaras de videovigilancia que graban la via pública del districto de Ciutat Vella (Raval, Gótic y Born)
17.1.10
Street X-perience
Un muntatge microepil•lèptic que he fet a partir d'un muntatge sonor fet a partir dels paisatges sonors que vaig enregistrar a Barcelona, pel barri del Raval, intento reflectir la confusió que es respira a la capital i el estrès que provoca la vida en aquesta gran obra de ciutat que sembla que no dormi mai.
15.1.10
sonido holofonico
El sonido holofónico, u holofonía es una técnica de espacialización sonora.
La holofonía equivale en la grabación de audio lo que la holografía en la imagen.
La holofonía equivale en la grabación de audio lo que la holografía en la imagen.
Para lograr la percepción del oyente respecto a la posición de la fuente de sonido, se graban las secuencias de cada oído independientemente empleando una cabeza de dummy equipada con dos micrófonos omnidireccionales situados a la altura de cada oreja. Luego ambas grabaciones se recombinan usando un algoritmo llamado Cetera. El resultado se emite por un único canal. Se supone que esta técnica imita a la forma que nuestro cerebro sigue para procesar el sonido, es decir a la escucha binaural (no confundir la holofonía con el estéreo: sonido que se emite por dos canales).
Pude encontrar sonidos hofonicos a traves de este link, aparecen debajo algunos ejemplos para escuchar. Utilizen los cascos para sentirlo mejor.
http://blog.victorbarbero.com/2008/01/04/del-estereo-a-la-holofonia/
http://www.adelat.org/index.php?title=holofonia_ponte_los_auriculares_y_veras&more=1&c=1&tb=1&pb=1
14.1.10
Digital Grattage
No heu sentit mai el desig de tocar una escultura a un museu o a una galeria?
Gaudir dels materials, de gratar les seves textures? de sentir la seva temperatura?
Tot i que un restaurador aniria més enllà en la seva prospecció, fent tot un examen organolèptic de les mateixes i estudiant-la amb propòsits ben diferents, l’exemple em serveix.
Va ésser quan visitant l’exposició d’escultura de Pablo Gargallo a La Pedrera (Barcelona, 30/08/2006- 28/01/2007), vaig tenir una grata sorpresa. La sala final del recorregut oferia la possibilitat de tocar i manipular els materials amb els quals havia treballat l’escultor.
Quan els teus dits llisquen entre la fredor i la suavitat del teclat de l’ordinador i ets enmig d’un procés de modelat, generant arquitectures digitals, intangibles en 3D, això no passa. Es manifesta i queda reflectida la carència tàctil vers l’obra. No la sents i tot efecte tàctil és inútil.
Implicat i immers dintre dels processos digitals, modelant i amb l’aplicació de les textures als models 3D, és al final de objectiu quan la percepció dels sentits és al seu punt àlgid i sorgeix un microaconteixement: la necessitat de tocar allò que modeles. Aquesta sensació de buit, (i sé que no sóc l´únic que l’ha experimentat davant l’ordinador), de falta de pressa de contacte amb l’estructura, d’abatiment, és versemblant a la sensació que dona la pèrdua inesperada de "Grip" entre superfícies. Amb el sistema d´holografía tangible del Tokyo Institute of Technology trobem aquest absent( fins ara) "efecte Grip Digital".
Gràcies a l´imposició del factor temps i l’especialització, una persona que treballi sota el rigor d’un sistema Taylor (avui, podríen parlar de Cognitariat) poques sensacions agradables experimentarà. En tot cas, i per omplir necessitats vitals, potser podrà treure uns minuts per fer una petita deriva artística servint-se de la Papiroflèxia (camp que ens mereix tot el respecte) a modus d’ocellet de paper a sobre la taula. Al Japó, on dormen fins pels passadissos del metro, ho saben molt bé.
A tot procés creatiu, l’experimentació , ens porta i ens obre tot un espai de microaconteixements. L’artista digital ha de deixar de banda el rellotge i les tasques rutinàries. I ha de trobar els camins que el permeti explorar nous terrenys, encara que avui en dia siguin intangibles. En el camí que he apuntat fins ara, assolir un Grattage Digital pot ser el proper pas. L´ús de la tecnologia, un cop més, ens permetrà l’assassinat de l’impossible.
12.1.10
Tangible Hologram - Shinoda Laboratory
El Tokyo Institute of Technology (Universitat de Tokyo) va presentar al darrer Siggraph (3-7 Agost,2009- New Orleans) un projector d´holografíes tangibles. L´aplicació de l´ecolocalització (com si d´un Bio Sonar a l´inversa es tractès) ens genera noves possibilitats dintre de l`àmbit virtual. El sistema, basat en l´utilització de ultrasons aconsegueix fer-nos sentir les imatges a través del tacte.
Un pas endavant per a l´Escultura Digital i la representació tàctil del volum a l´espai.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)