LAGOS WIDE AND CLOSE (NIGERIA)

Nois i noies, aquest és un fantàstic documental interactiu sobre la caótica ciutat de LAGOS A NIGERIA. El professor de Cinema i vídeo documental Jacobo Succari el va projectar a classe fa uns dies i la veritat és que és increíble.
Es calcula que al 2015 Lagos comptarà amb una superpoblació de 24 millons d'habitants un fet extraordinàri. El documental explica el fenòmen humà de l'emigració, i del moviment de la gent.
Un fet caòtic com és el trànsit de la ciutat, s'ordena per la gent en el simple fet d'organitzar mercats i relacions en els pròpis embussus de la circulació.
Tens 3hores de cua per anar al treball, i tres per tornar. Dons, la propia ciutat s'ordena de manera que amb les tres hores puguis depilar-te, fer un te, veuré una pel·lícula a l'aire lliure o fer-ta una dutxa fresca.
ÉS FANTÀSTIC!!! SI PODEU ACONSEGUIR-LO MIREU-LO, ja que el plantjament de capítols interactiu i recursos narratives son molt originals i efectives.

Director: Koolhaas
LAGOS & WIDE CERRAR EN UN VIAJE INTERACTIVO

El somni. Christophe Farnarier

Pel tema que hem tractat de la transhumància, recomano el documental El somni, de Christophe Farnarier. Tracta el dia a dia d'un pastor d'ovelles, mostrant el seu entorn i la seva manera de pensar mentre recorre llargues caminates cap al Pirineu català al ritme de les estacions. El pastor transhumant representa una tradició mil·lenària actualment en perill d'extinció a causa del progressiu abandó de les terres i de les zones rurals.

El so en el cinema

I. LA ESCOLA DE CINEMA DE MOSCÚ
A part d'algunes curiositats que van sorgint al blog de Laboratori del Caos rere la meva etiqueta, vull deixar constància del meu interès pel so en la producció audiovisual. En l'assignatura Fonaments Expressius de la Pintura vam estar tractant aquesta temàtica, i hem va causar un interès particular tot lo relatiu al cinema soviètic: Alexander Sokurov, Tarkovsky, i d'altres van esser els directors protagonistes dels llargmetratges que es van projectar a l'aula. Hem va impressionar la gran qualitat dels sons, i el gran ventall de possibilitats tractades. Sons d'ambient omplen els paisatges de tal manera que t'immersen en l'imatge i en l'escena d'una manera brutal. Segons Sokurov “El sonido es el alma de las imágenes… Lo ideal sería que al ver una película pudiéramos escuchar la radio de la película. Apagar la imagen y escuchar sólo los fonogramas de la película… una especie de radio de película" ( apareix aorginalment en l'article del tercer link)

Per aquest motiu, afegeixo a n'aquesta nova entrada, un seguit de links que tracten el tema del so en el cinema.

http://filmsound.org/
http://www.razonypalabra.org.mx/anteriores/n46/lzavala.html
http://www.cineclubmunicipal.org.ar/contenidos/2009_11/sec_ciclo_07.php?sec=cine

Un fragment de vídeo del youtube de la película (The Second Circle "Krug vtoroy", 1990)
http://www.youtube.com/watch?v=yer36TSLEt8

Continuaré editant aquesta entrada amb nova informació.
Espero que us interessi el tema.

Dia 06 de Març del 2010

II. L'escola de cinema BULGARA : BÉLA TARR

Un regal per la vostra vista, per la vostra oída, per la vostra sensibilitat.
Béla Tarr, WERCKMEISTER HARMONIES (OPENING SCENES)
No tinc més a dir, un llarmetratge que és resumeix amb aquest curtmetratge.
Fantastica metáfora, poesía al cinema.

RIP: remix manifesto

Els de tv3 han tret el documental del seu servei de video a la carta, però buscant una miqueta l'hem trobat. En Brett Gaylor, a més de ser l'autor d'aquest video, és el fundador del OpenSourceCinema on podem veure aquest manifest sobre la propietat intel.lectual i la nova cultura del compartir i els creativecommons. En aquesta web, el documental està tallat en capitols, però si aneu fent clic podeu veure'ls tots gratuïtament.
Que aprofiti sobretot: passeu-ho!

LYRA BIRD

http://www.youtube.com/watch?v=NpzfLuCy4hA

Ja se que hem entrat de cap al tema de cartogafiar noves geografies, els mapes de coneixement i mapificar, pero he trobat aquest video de la BBC i no m'he pogut resistir a tornar al tema del so. El lyrabird, és una espècie d'ocell mim, és capaç d'imitar el cant d'unes altres vint espècies que viuen al seu entorn, el so de càmares fotogràfiques (amb i sense flash!) i fins i tot ha après a copiar el so de les serres elèctriques que deforesten els boscos on habita. No te més importància que l'anècdota, peró és molt curiós!!

Bona nit.

Un manifest del Remix

http://www.tv3.cat/videos/1168159