Microinstal·lació feta a partir de la posta en escena d'un despertador clàssic i d'una pedra oradada pel pas del temps sota la influència de les corrents marítimes sobre un paviment de formigó banyat per herbes que han aconseguit emergir d'aquest.Amb aquesta imatge, vull fer una reflexió sobre temes diversos de la última classe: per un cantó és una reflexió sobre el temps, i el que pot succeïr en el seu transcurs, de com tot es va denigrant en la seva vida, com pot perèixer, i com tot i ficant barreres, la natura sempre aconsegueix imposar-se, amb el temps, resorgint de les seves cendres. Per un altre cantó, lligo el temps i la seva relativitat amb el món dels somnis, representat pel despertador, i com aquest ens desperta i ens roba del nostre subconscient tornant-nos de nou conscients.
Així doncs, amb dos temes totalment diferents he pogut trobar una connexió mitjançant un tema que tampoc té res a veure: el que planteja l'exercici. Les connexions que el caos explica...
No hay comentarios:
Publicar un comentario