La meva veïna és poeta i ha publicat un llibre: La pell del pensament, dins el qual hi ha deu haikus. No són estrictament tradicional, però tenen aquella "aura" que desprenen els haikus. Us en poso una mostra:
Quina flor rosa.
Quanta bellesa es perd
per un sol préssec.
La pell del roure
de tants secrets que serva
s'ha corsecat
Nenúfar blanc:
estel caigut a l'aigua
que enyora el cel.
Joncs que s'abeuren.
A l'arc del coll se't vinclen
els meus desitjos.
Hermínia Mas
A més, fa uns quants anys, vaig llegir un llibre: Un haiku per a l'Alícia de Francesc Miralles, que no parla estrictament d'haikus, però planteja una manera diferent de veure la societat i el pensament lineal. És més aviat per adolescents, però és interessant. Us escric el resum de la contraportada:
"En Genís Gràcia assisteix, als disset anys, al fracàs estrepitós de la seva vida en tots els fronts. Quan creu que ha arribat a un carreró sense sortida coneix l'Alícia, que ha fundat una societat secreta on es discuteix sobre la felicitat, els diners o el sentit de la vida. La fascinació per la misteriosa Alícia, amant dels haikus, coincideix amb la singular i accidentada feina que acaba de trobar."
No hay comentarios:
Publicar un comentario